Gèlida metàfora (Itineràncies poètiques, 20)

No t'ho vaig dir mai.
Les paraules de l'enyor
Porten la tristesa als llavis.

I he sembrat l'esglai,
La flama tendra de l'amor
En el demà, gèlid com els glavis

Que travessen amb recança
La carn fràgil de l'esperança.

Demà despertaré sol però més humà.