Jo també m'he apuntat al Booktour proposat per l'enèrgica Teresa Saborit, que no deixa mai d'animar el cotarro del tema literari, ja sigui creativament com participativa.
Aquesta vegada havíem de fer un esforç de comentarista, a canvi d'un avançament còmplice d'una de les set peces que formen el seu proper llibre. M'ha tocat la parada del relat titulat "Gola", que ja ha comentat anteriorment la ninona i això ja afegeix un grau de pressió i d'exigència més gran. La primera impressió que deixa la seva lectura és bona, amb el desig que aquell parell de nens acabi sortint-se'n. Ja és dur perdre un familiar en una tendra edat, imaginem quina plantofada por ser perdre'n un altre tot seguit...
Com diu la ninona, costa resumir un relat curt sense caure en l'explicació d'una part del mateix. Només diré que la lectura és amena i amb llenguatge planer, reiteratiu pel que fa a l'assiduïtat de l'aparició del monstre que engoleix el pare cada vegada que beu. Aquesta reiteració, junt amb els flash-backs, que reculen un xic en el temps per presentar-nos les anècdotes que serviran com a aclariment de tot plegat, és la tècnica que destaco d'aquest relat: s'exposa la problemàtica i les raons que es tenen per arribar a aquest extrem; la resta, que és la connexió que uneix el lector i el personatge protagonista, fa que desitgem de tot cor que tot rutlli.
Parafrasejo la resta de bookturistes i dic que, si els altres sis relats tenen aquesta qualitat (cosa que de ben segur succeeix), us faltaran cames per arribar-vos a la primera llibreria i adquirir-ne un, d'exemplar, com a mínim.
Aquesta parada descafeïnada deixa pas a la Maite López Luque
