“La dissecció del membre és dolorosa i desagradable. Sobretot si
s’efectua sense anestèsia”. Aquestes paraules sempre són recordades
abans de traure la baralla. Les deia el professor just començar la classe
d’anatomia, palplantat davant del cadàver. Nosaltres, però, prestàvem
més atenció en combinacions. Tan viscerals com dements, apostant
l’insospitable, com si ens hi anés la vida. Però també la salut.
Novament, ens reunim, com científics bojos o jugadors empedreïts,
sense cansar-nos de repartir les cartes i de gaudir, sota el compàs del
so metàl·lic dels nostres membres perduts, que ens recorden que no
tornarem a tenir mai més una bona mà.
