Quando alguém morre ou desaparece, a palavra escrita é a única respiração
[Quan algú mor o desapareix, la paraula escrita és l'únic alè]
Milton HATOUM (Órfãos do Eldorado)
Tristíssima, com la bellesa de l'àngel
Que encara bat les seves ales,
feixuguesa
Endins del meu cor, que són ploma i
brisa,
Retalls de records que remouen
entranyes.
I hi ha frases tan tenyides de tu que
pinto
Racons de l'ànima amb les lletres del
nostre
Teu món de ponts de colors i de
guspira,
Una esperança efímera i perpètua,
Maria.
Delicada, com el destí que hem
d'escriure
I que no gosa deslligar els llavis que
tatuo
Amb aquesta meva memòria tan
capriciosa.
I sé que tot xiuxiueig clama fins on
la fusta
Erigeix passarel·les per minvar la
sofrença
I la pèrdua i, als nostres peus, la
mar brama.
