Delícia (Itineràncies poètiques, 59)

Veu escumosa del silenci,
La teva veu és bressol
Per al meu món nounat.

Colliré flors i dubtes,
Núvols de pluja grisos,
I escamparé arreu la tempesta.

He pogut estimar-te,
Amb la flonja delícia
De somniar despert.

I ara vetllo el malson.

Oxímoron (Itineràncies poètiques, 58)

[seguiment extraoficial de Temps de prunes de Pere]

Amb paciència impacient, espero.
Sé que el temps de les prunes
És dolç i breu, com la lletania
De l'onatge que s'acosta a la riba.

Ara, amb la boca plena del buit amarg
D'una paraula gèlida, he d'escopir
Aquesta brasa que glaça el paladar
I m'ha escampat el silenci gola avall.

Recordo que l'oblit ha de salvar-me
D'un naufragi cada vegada més evident,
I camino a les palpentes, tot flairant

Aquestes flors que, tard o d'hora,
Esdevindran meliflus fruits, indicis
Que les orenetes ja nien a prop de casa.

Resquícies (Itineràncies poètiques, 57)

[haikú de seguiment extraoficial a Sístole, d'Elvira FR]

Mots i silenci
Encerclant el Crepuscle
D'allò que em deixes.

Diàstole (Itineràncies poètiques, 56)

Del color dels teus llavis.
Així he creat el món que, avui,
He d'abandonar mentre m'esqueixo
-Fill del dolor, gest d'un cor estèril-.

Galàxies i itineraris seculars,
Indrets que han quedat per conèixer,
Paraules que s'han d'oblidar
Per no haver estat pronunciades.

Avui agafo la paleta i els pinzells.
Necessito un arc de Sant Martí sencer
Per esborrar l'empremta dels teus besos
En l'exigu món que m'emporto i em queda.