Absència (o Alimentària)

Véns i marxes

Entre el son,

Com si Déu

Existís.

I m'enxarxes

Dintre teu

Amb la font

D'un somrís;

És el meu

Aliment,

La metgia

Del turment

De ser greu,

Sens tu, el dia.

Absència (o Esquàlida)

[plou... i t'enyoro!]

Segons com segles

Quan el dia és silenci

I no paraula.

L'esquàlida falena

Del somrís m'abandona.

Absència (o Superfícies)

He despertat de nou sense tu, amb mots de pluja a la gola,
Amb l'única certesa que la veu ha callat, en la nit pregona,
Per restar atenta als llavis que besen com si la vida marxés.

He traçat siluetes del teu cos damunt del mirall entelat, avui
Que no pot acollir-te el reflex en la seva superfície; dic i tinc
Tots els mots del món amb mi, i la il·lusió intacta d'aquell véns?.

Avui, desplego veles cap a la brisa despresa de la teva esquena.

Em tens pensant-te, vida, en cada bocí present quan ets absència.

Pituïtàries (o Meteorològica)

[A tu, sempre i per sempre...] 

Vull que la vida es converteixi en gestes i conquestes,

En tempestes d'octubre, en gestos protegits per la foscor,

En ossos i carn i saliva fets desig, i morir per les restes

Del rastre d'un núvol que ens ha vist perdre seny i nord.

Vull que els llavis esdevinguin fortí i ciutadella, vestes

Per abrigar aquesta pell òrfena de mossecs quan l'escalfor

És el tresor més anhelat entre tu i jo, i et cerco les arestes

Dels angles irreals de l'esquena i les conservo al record.

Vull guaitar el crepuscle, avui que el dia sense tu és tardor,

Flairar-te fins que es desgastin les pituïtàries en requestes

Al futur, i reconèixer que m'ets tan necessària com el cor.

I vull passejar per platges amigues, sense cap altre horitzó

Que la profunditat dels teus iris, i deixar que totes aquestes

Estones fetes de tu i de mi siguin per a nosaltres un tresor.