No t'agrada esperar. I
menys en una estació. T'has engalanat i inclús t'has aplicat
fixador als cabells per tenir una millor aparença. Aquesta és una
regla d'or per a les primeres cites. No la vols defraudar abans de
l'hora. El teu aspecte extern és impol·lut, extraordinari. Com si
tinguessis una vida també extraordinària i impol·luta. Les sabates
de xarol, els pantalons de pinça que han sortit impecablement
planxats de la tintoreria, el càrdigan fosc, a joc amb l'armilla, i
la camisa més blanca de la gamma de tres-cents blancs que es troba a
Place Vendôme. Hauries obviat el bastó però sempre confereix un
tret d'elegància i de distinció. Els guants de cabirol són
l'exigua herència que et queda de la darrera relació i et
protegiran de la incòmoda suor que sempre apareix quan l'adrenalina
i l'emoció t'aclaparen.
Esguardes un cop més el
Rolex d'imitació, que sempre retarda, i cerques la concòrdia entre
l'espera i el somriure més fal·laç. Cal dissimular la incomoditat
que et provoca la gare Saint-Lazare perquè és la que ha presenciat
totes les teves primeres cites. Però ets un home de costums i un xic
supersticiós. Qualsevol canvi que s'esdevingui en el teu tarannà
pot malmetre els resultats i accelerar els fets. I això seria del
tot fatídic. Vols tornar a començar amb bon peu, que ella agafi la
confiança suficient que la diferència d'edat de vegades no ofereix,
que es relaxi. Així tornareu a veure-us, iniciareu un festeig,
compartireu àpats i converses, i confidències i secrets, pors i
alegries. I, mica en mica, augmentaràs la dosi d'arsènic perquè
sigui mortal i indetectable. I que sembli accidental, com amb les altres.
Però continua exasperant-te el seu retard, fins al punt que et
provocarà matar-la violentament.
