Gramàtica (Itineràncies poètiques III, 8)

[seguiment extraoficial del poema Passeu, passeu, d'Isabel]


Per conjugar cada baula del teu cos precís,
Invento una gramàtica de carícies
Amb pretèrits inexistents i futurs
Perfets que rauen en la perfecció.

I tot dins d'un present que ets tu,
Devessall de delícies en el torrent
Franc dels teus llavis, de qui sóc vassall.

Anècdotes (Itineràncies poètiques III, 7)

[seguiment extraoficial del poema Volareu lluny del temps, de La Senyoreta Reykjavík]


Perquè la vida és origen
I memòria, anecdotari
Incert i jorns perduts,
Llum plena d'existència, vida,
Volo enllà del silenci
I del sòl que acull l'arrel
De l'arbre frondós i de l'herba.

Demà seré lliure, potser,
Amb la novetat d'un món
Creat per mi mateix, sense déus,
On les lleis dels homes hagin
Estat oblidades i abolides,
Però la corda al turmell, plúmbia,
Retorna la ment a la part mortal meva.

Paràbola (Itineràncies poètiques III, 6)

Amb la voluntat exhausta, t'afanyes
Per descobrir què amaga l'horitzó
I quina és la cadena de la presó
De la vida que et remena les entranyes.

Vol llastat en la llum d'una paràbola
I les ales es despleguen com vestes
Rònegues quan la foscor àvol ha
Tenyit de sable les passades gestes.

Amb els membres alienats, acceleres
Les teves passes i cerques un camí
Per aconseguir la llibertat i la fugida.

Vella glòria pretèrita, que ja no esperes
El futur, només un cop de vent del destí
Que et perfili el rumb adient, i la vida.

Pólvora rotundifòlia (RPV176)

Perquè la foguera sigui ingent i controlada, encén les corbes
Del teu cos i seran desig i pólvora rotundifòlia, acàcia solitària
Que cerca un sòl on arrelar-hi.

Perquè els llavis busquin les teves paraules, emmudeix l'estona
Que necessiti el valor per agafar embranzida, dona de carn i aire,
Endins del meu vell cor gregari.

Perquè sàpiga quin és l'origen de totes les preguntes, xiuxiueja
Els noms de les pedres que formen les muntanyes, o les llambordes
D'un carrer qualsevol, i indagaré els rastres de l'aigua pertot,
També en les cicatrius de la Terra.

Perquè dibuixi el perímetre del teu cos, ofereix-me l'atzabeja
De la nit i les roses de l'alba dels teus llavis, ressegueix les ombres
Entre la teva pell i els meus dits i seràs bleix de vida quan sigui llot,
El meu esquelet quan sigui desferra.