I
el conjur de la tempesta serà escriny
Badat
per als segles que vinguin, l'enginy
De
viure en un únic cop l'eternitat.
Diré translucidesa, farga i afrau,
Xiuxiueigs
que borbollen a foc lent, viu
En l'alambí, amb verí d'escorpí, gasiu
Com
la pedra factícia de la maldat.
I seré opacitat per a la meva ombra
Mentre digui reguitzells de mots, paraula
A paraula, i galopi a lloms d'una escombra,
I
seré aliment de la foguera, baula
En aquesta cadena al voltant del boc,
Transparent
barjaula com el vers que sóc.
