Este pichón del Turia que te mando,
de dulces ojos y de blanca pluma,
sobre laurel de Grecia vierte y suma
llama lenta de amor do estoy parando
de dulces ojos y de blanca pluma,
sobre laurel de Grecia vierte y suma
llama lenta de amor do estoy parando
Federico GARCÍA LORCA.
El pintor és admirador
de Joaquim Sorolla i li agradaria fer una revisió actual dels seus
olis. Amb aquesta premissa es presentà a les mares i als pares
d'aquells vailets. Sens dubte, acceptaren. Aquest matí de juliol i
sota l'atenta mirada dels progenitors, els nens esdevenen models per
al jove artista que, mitjançant traços executats amb mestria,
enllesteix un esbós prou reeixit del quadre més conegut del pintor
valencià: Xiquets a la platja, del 1910.
De mica en mica, però,
l'ambient es relaxa perquè és massa monòton observar com els
pinzells barregen diferents olis per aconseguir el to desitjat, o
comprovar que el llenç no reflecteix encara cap escena. Uns
conversen, d'altres espien els veïns per veure més carn del que
sigui possible, uns pocs llegeixen algun exemplar de butxaca, que
acabarà arrebossat de salobre i de sorra de la platja. I un diari es
desplega entre les mans d'un dels pares, que el fulleja tímidament.
Sembla un delicte llegir la premsa en paper en ple segle XXI.
La mar és calma,
l'onatge acarona els tendres cossos púbers i ningú no destorba la
feina artística fins que l'home del diari llegeix
alguna cosa
que l'astora i ràpidament aplega en rotllana la resta d'adults. En
breus minuts, només queden el pintor, la seva paleta i el cavallet.
Nens i pares i mares han arreplegat els seus embalums i marxen, entre
murmuris i mirades desconfiades, de precaució. No se sap mai on es
pot trobar el llop amb pell de xai...
