El rècord, la proesa no
era mesurar la bondat humana, sinó la set, la gosadia de beure
quantitats ingents de la cervesa que promocionava el certamen. I el
repte millorava si això s'esdevenia en el lloc més intrínsec i
estrany, i corroborar-ho mitjançant proves. Ja fossin fotografies o
testimonis degudament certificats. El senyor M., com a bon irlandès
de soca-rel, havia ideat un pla infal·lible, irrefutable, que li
oferiria un lloc en la glòria de la lletra impresa, en un volum que
tantes riallades provocava a les persones que l'obrien i en llegien
les diferents anècdotes. Increïbles totes, remarcables també.
El senyor M., deia, tenia
el pla perfecte en el seu magí. Havia calculat com obrir cada
ampolla, com abocar-la de forma que la crema aparegués mentre
s'omplia aquella pinta, com degustar-la amb la mida justa de glops
perquè l'aire no es barregés amb el líquid i l'embafés abans
d'hora. Així, entre fórmules i operacions, havia imaginat el seu
racó en l'il·lustre Llibre dels Rècords Guinness, amb fotografia
inclosa. I per reblar encara més el clau, la localització d'aquella
fita s'escauria al Páirc an Fhionnuisce (Phoenix Park), el parc
zoològic de Dublín.
Les càmeres
fotogràfiques i els reporters s'apinyaven al voltant del recinte,
igual que els amics, els coneguts, els saludats i els dublinesos que
havien escoltat els rumors de les intencions del senyor M. Per a uns
era un valent i un visionari; per a d'altres, un boig i un
oportunista. Però tot plegat semblava relliscar-li, al senyor M.,
que seguia tranquil i començava a servir la primera cervesa. Aquesta
tranquil·litat, però, es va veure estroncada amb l'aparició d'un
lleó en ple zel, al bell mig de l'escenari on s'havia d'efectuar la
demostració.
Anys més tard, la ciutat
de Dublín segueix celebrant el rècord aconseguit pel seu fill
il·lustre, el senyor M., que va esdevenir el primer corredor amateur
en baixar de l'hora la distància de 42,195 quilòmetres (26 milles i
385 iardes), que separava el zoològic de casa de la mare del senyor
M., tot carretejant una cervesa a la mà. Aquesta marató peculiar i
ben improvisada continua descrita en l'edició d'enguany, com si no
haguessin passat ja quatre dècades dels fets relatats.
