Presència enigmàtica (o Metàfores)[Minicrida #011 de VullEscriure "Minicrida enigmàtica"]

Abans que algú s'adoni de la seva presència comença a córrer com una esperitada i no s'atura fins que l'instint li diu que el moment de fer-ho és ara. Somriu, li fa gràcia la situació, i el seu esperit juganer es mou dins seu, inquiet, a batzegades. Fa una ullada al seu voltant i respira fondo. Així, quasi immòbil, se sent invisible i sotja cap a l'esplanada blanca desconeguda i enigmàtica alhora.




I, de sobte, salta amb totes les seves forces i mira enrere perquè la perspectiva ha canviat després del salt. Descobreix el trajecte recorregut, que sembla poc però que creix sense pensar-s'ho. Parpelleja, mou un peu, avança l'altre tot seguit, s'ajup i camina, gairebé repta, ziga-zagues i giragonses com si estigués intentant distreure algú, un perseguidor imaginari, potser. S'amaga entre metàfores i frases entretallades, i el somriure no se li esborra dels llavis. Li agrada captar l'atenció, que el lector estigui a la seva mercè, amb el plaer de voler descobrir i conèixer què està succeint realment. Perquè és una història capriciosa, tant com la ment de qui l'ha escrit.

Cadència (o Tímida presència)[dibuixet]

Saps? La platja duu el gust del salobre
I dels teus llavis encuriosits, la fragància
De l'amor novell que encara no s'obre,
Com la flor que és, alhora, paciència i ànsia.

Saps? La roca és un tresor de mitjanit,
Que cal descobrir amb els capcirons gerds,
I les onades dibuixen siluetes en el pit
Que desitjo i que acaricio mentre et perds.

Saps? El silenci ens serva i ens embolcalla
Gràcies a la penombra i a la complicitat
D'unes mirades tímides que gaudeixen l'esclat

Secret d'un riu de lava que es desperta i balla
Al so del cor, al ritme de l'escalf, a la cadència
De la saliva, quan la pell deixa rastres i presència.