L'estridència
del despertador et sobta. I l'alçada que hi ha entre el matalàs i el
terra, quan hi caus de quatre grapes i has de coordinar els moviments
per no perdre l'equilibri a la primera passa. No entens res quan,
gràcies a la llum que penetra per les escletxes de la persiana,
l'habitació et brinda unes noves dimensions, que et superen amb escreix.
T'astores i et dirigeixes cap al bany, tot ensopegant amb enormes peces
de roba escampades pel terra, la passada nit, en arribar del sopar amb
la colla d'amics i despullar-te sota la influència de l'alcohol. Creus
que és per anar encara mig pitof però, en encendre el llum,
l'interruptor et queda gairebé fora de l'abast: no es tracta d'una
massiva ingesta etílica ni una ressaca de categoria. T'has encongit, ha
disminuït la teva mida. I això és fàcil de corroborar. Desisteixes a
moure el mobiliari per llambregar quins canvis s'han esdevingut en el
teu cos. Ja t'imagines amb una estatura lil·liputenca. No et calen
miralls ni que et creuis amb el teu gat, que et mirarà com a una presa.
Per si de cas, prefereixes que no faci acte de presència fins que puguis
rumiar un pla. Hi ha una urgència que et constreny més; ara tens
seriosos problemes per orinar. Com que no goses emparrar-te a la tassa,
ho fas al plat de la dutxa. Després ja netejaràs el que sigui. Vols
tornar al llit però topes amb el musell i els ulls del felí més immens
que hagis vist mai. Et desmaies de la impressió.
L'estridència
del despertador et sobta. Obres els ulls i tot sembla haver estat un
somni agitat. En alçar el braç, una pota d'insecte apareix al teu
davant. Intentes pronunciar el teu nom. Però, en lloc de Gregor Samsa dit amb veu humana, un lleu so animalístic ressona per tota l'estança.
