Infern personal (Melorepte12)

[proposat per Rita O'Neal]

"Quins són els dies ordinaris?", et preguntes en el racóMés fosc de la teva solitud: el silenci envoltaCada centímetre del teu cos, i la buidorSembla habitar el teu cor en eterna revolta. "Toca'm amb els teus llavis de paraules i llum",Demanes a l'àngel que fins fa ben poc t'acompanyava:Caure és lligar-se a l'esperit de l'embalum,Tastar el licor d'allunyar-se de la mar blava. I dorms, descanses sense obtenir l'anhelat repòs,Dins del sol que t'acull i lentament t'abrasaEls somnis i la il·lusió. "On ets, seny i demència?". I les preguntes resten suspeses mentre la rasaQue has aprofundit per a protegir-te contra els teus altres josNo retorna la inspiració de subsistir en la pròpia existència.

Nuesa (RPV36)

[proposat per Francesc Arnau i Chinchilla]

Nu. Nu dins teu. Nu com mai no he pogut despullar-me.
Per a ningú més. I aquesta carn que et provoca fàstic
És la pròpia imatge que intento amagar. Amb vestits i somriures.

Nu. Nu i sense màscares. Mira'm i bufeteja'm si vols.
Pagaré els meus errors amb escreix i cruesa,
Amb l'etern purgatori de qui no sap redimir les seves accions.

Nu. Nu completament. I cauré entre llàgrimes d'angoixa
Davant de la teva impavidesa, aliena al meu penediment,
Mentre esdevinc més humà i feble, hipòcrita com el vers més trist.