Efemèrides (Itineràncies poètiques III, 5)

Cal celebrar totes les efemèrides del jorn?
O només donar importància a les que compartim
Amb cor i ànima amb el temps i amb la melangia?

Vine, nostàlgia, torna pels senders que el llim
Coneix, que l'arbre regenta amb el contorn
De la seva ombra allargada, i cura'm la malaltia
De recordar dates, números, xifres que no s'esborren.

Lumínica, elèctrica, vívida (Itineràncies poètiques III, 4)

[seguiment extraoficial del poema L'estrena del dia, d'Isabel]


Veus la tempesta
Elèctrica del viure
I el llast que pesa.

El llamp fulgura
I saps que el temps transcorre
Sense cap pausa.

Has d'aprofitar el dia...

Hàbitats (Itineràncies poètiques III, 3)

[seguiment extraoficial del poema Extensió, d'Helena Bonals]

Per si els bocins de cor
S'amaren de tendresa, xiuxiueja
Els mots que t'escric i acull-los
En la llar dels teus llavis.

Fendiré els hàbitats aliens
Amb els t'estimos que necessitis,
Amb la subtilesa de l'amant furtiu.

Màgiques carícies (Itineràncies poètiques III, 2)

[seguiment extraoficial del poema Traç màgic, de Carme]


Capcirons màgics,
On neixen les carícies,
I el desig vague
De voler retenir-te
A les mans, i a la vida.

Innocència òrfena (Itineràncies poètiques III, 1)

Perquè el valor és un bé massa car que no em puc permetre,
Deixa'm en l'hospici del silenci i de la vergonya, innocent
De mi, que he foradat les butxaques amb el pas del temps,
I la xavalla s'ha perdut pel camí i pels besos manllevats.

Perquè la fam m'amenaça en cada segon d'existència, omple'm,
Escudella'm amb carícies el plat del cor, fins que sobreixi,
Que l'insomni per no ser correspost em desvetlla nit rere nit.

Resquícies de música (Melorepte150)

Mans de melangia m'acaricien amb onades de mars absents,
Amb la sal eterna d'un glop de somni que no abastaré mai més.
I rebo les llàgrimes a dolls plens, mentre les parpelles es clouen
Per no adonar-se de la teva absència, Esteve, de la teva pèrdua.

I resta la resquícia tendra de la teva música, el clam de la terra,
La lluita pacífica contra les injustícies, el tro i el llamp ensems,
I el so que ressona en cada paret i enmig de cada escletxa oberta
En els murs d'un aïllament forçós. I el pleniluni de nou és teu avui.

Mans de malenconia em menen per miratges de meravella, de vida,
I refusaré els hams que vulguin caçar-me les il·lusions, entre l'oneig
i l'escuma, aquesta Mediterrània que és nostra i no morirà engabiada.

I queda la tinença d'una identitat, la idèntica mare que ha engendrat,
Un rere l'altre, tots els germans i totes les germanes que defensaran
Fins a l'extenuació el ventre que els ha ofert la llum del món, Esteve!