Jeu i compta cada síl·laba,
Cada paraula sobrera,
Cada somni perdut
O potser només els guanys
Que no ha sabut obtenir
Dels versos.
A l'aixopluc del paraigües,
Com si la musa necessités
L'ambient més eixut,
La llum més tènue,
La quietud més extrema
Per xiuxiuejar-li els mots
A cau d'orella.
Rònega tendència
Al rutinari còmput, envoltat
Pel fum de la xemeneia,
Per l'ampolla dels somnis ja buida,
El poeta jau i segueix comptant,
Composa el trencaclosques
Del seu laberint, sense amor
Per evocar.
On avui cremen diaris
Demà s'hi consumiran estrofes?
