Decadència (RPV248; 2)

Hi ha vida de nou després de la mort?
Es recupera el temps que s'esfilagarsa
I s'escola desguàs avall o és pèrdua
I desorientació, que desarrelen de tot?

Hi ha carícies quan les mans són el rastre

De la decadència de la carn i de l'amor?

Se saben els límits d'allò que no s'abasta?

Hi ha memòria sense experiència ni record?

Es plora amb el mateix sentiment la vida

Que el somni, si amb la vetlla els ulls no s'obren,

Si s'accepta el curs dels dies amb resignació?

Amb l'esfera del rellotge envoltada d'arrugues,

Hi ha vida novament després de la mort?

I oïdes que acceptin el dol de tantes preguntes?

Nostàlgia malencònica

A Anna G. C.

Nostàlgia de tu als llavis, com les albergínies endolcides
Amb la mel fosca, cruixents i per menjar-les a cremadent,
Com el salobre de la mar que torna a la llengua i pressent
La cala i el mirador i el comiat a contracor, pells humides.

Enyor de tu als dits, com la suavitat de la teva esquena
Que accepta la carícia i el bes, la tebior del cos aliè, tan serè
Com el respir després de l'apnea forçosa, la frescor de l'alè
Que omple els pulmons de nou i és consol contra la pena.

Melangia de tu als ulls, com la posta que recorda a l'horitzó
L'origen del món i de la vida, la rojor que embelleix la tarda,
Com veure el teu nom en el rastre dels núvols i pronunciar-lo.

Nostàlgia de tu al cor, com la llum quan desapareix la foscor,
Com contemplar-te el rostre mentre la teva pupil·la m'esguarda,
I percebre els moviments de la teva boca cada cop que et parlo.