Despertaré per saber-te dona i brisa,
Aljub on abandonar la set i la
fragància
De totes les flors collides en el teu
pit.
Despertaré, enmig de l'obscura nit,
Per sembrar-me de llum teva i d'ànsia,
Per descobrir en tu el Cel que
s'allisa.
Deixa'm el tacte de la vítrica
cadència
De desitjar la nuesa que em calma la
carn,
Que esbatana les portes de la tempesta,
I sabré cercar el rumb i el deliri del
naufragi.
Deixa'm el pleniluni etern, allà per
on vagi,
La lluïssor ancestral de la flor de la
ginesta,
I construiré els teus somnis amb fusta
d'arn,
Lleus com la vida que t'emplena de
presència.
