Per trencar el silenci i la calma i la tranquil·litat,
Per atiar la lluita i oblidar la treva, contra cadenes
I sang i torrents de convivència per conveniència.
Per desgràcia, tot el cistell es malmet per una poma podrida
Amb la celeritat i la violència del tempestuós torb,
L'ull de l'huracà que, malgrat ser esquàlid, sembra
La discòrdia i l'horror amb l'angèlica mirada i la vèrbola.
Per desgràcia, enmig de l'oceà de mil miríades de frases,
El mot carregat de malícia travessa quilòmetres en segons,
Sense corrents contraris, com qui neda sense llast ni bitàcola.
Per sort, però, el mossec és inofensiu quan se'l sap vencible,
Dèbil per l'efervescència de l'instant, factor sorpresa que no val
Quan aquell qui ataca no és esqual homicida sinó simple rèmora.
