Inesperadament, tu i jo en un àmbit estrany,
Que no deixa cap marge per a la pell tèbia,
Cap indici que calmi fal·leres, i les falgueres
Continuen acumulant miríades d'anys dins seu.
Incòlumes, com un batec que glapeix al fons
D'un secret anònim, d'un gust que s'atrofia
En tastar-se, i la pols dels camins agafats
S'arrapa a la tristesa d'una darrera paraula.
Inesperadament, nosaltres, la persona prohibida.
I l'aigua s'escola i regalima columna vertebral avall,
El pergamí on hauríem d'abandonar la llengua.
I fixarem els límits d'allò que cal, goluts de suor
I d'arrels i de clorofil·la mil·lenària. Redescobrir
El bosc és trobar un nou hàbitat per a la carícia.
Que no deixa cap marge per a la pell tèbia,
Cap indici que calmi fal·leres, i les falgueres
Continuen acumulant miríades d'anys dins seu.
Incòlumes, com un batec que glapeix al fons
D'un secret anònim, d'un gust que s'atrofia
En tastar-se, i la pols dels camins agafats
S'arrapa a la tristesa d'una darrera paraula.
Inesperadament, nosaltres, la persona prohibida.
I l'aigua s'escola i regalima columna vertebral avall,
El pergamí on hauríem d'abandonar la llengua.
I fixarem els límits d'allò que cal, goluts de suor
I d'arrels i de clorofil·la mil·lenària. Redescobrir
El bosc és trobar un nou hàbitat per a la carícia.
