Gènesi

Deixa que els cingles i els vincles s'uneixin
On l'horitzó ha de limitar els somnis i l'onatge
Latent de la mar que ens esguardarà avui,
Ço que ha de ser supervisat per la Natura.
Avui, però, t'habita la pell i s'oblida de la resta.

Perpètua primícia vernal, primitiva aroma del món,
Acèrrima força aferrada als penya-segats més asprius,
Retrocedeix el temps, fes que s'aturi, fins i tot,
Vanta't que ets capaç de fer girar per unes hores la Terra
Al voltant dels nostres cossos en rotllana solar,
Trenca els esquemes i els paràmetres de les lleis
I sabré que en els teus llavis hi ha les claus de la gènesi.

Lapislàtzuli (dibuixet)

Lapislàtzuli de l'horitzó, roca del precipici.
I s'uneixen on l'escuma és blancor de marbre
I les aus xisclen al peix i al bressol de l'arbre
I el món és calm i fecund, la gerdor de l'inici.

He trescat camins silvestres, la balustrada
Del cingle m'ha despertat l'infant interior
Que, d'emoció, volia abastar, curull d'amor,
El paisatge esquiu una i una altra vegada.

Roca del precipici, lapislàtzuli de l'horitzó.
I amalgamen la màgia de la Natura primigènia.
Per mirar-la, els ulls semblen demanar la vènia.

He abandonat el soroll, la celeritat i la foscor,
He sabut esperar la cridòria callada de la brisa
Per endevinar l'ànima de l'aigua quan el cel s'allisa.

Infància diàfana (Microrelat per a Sant Jordi 2010)

Des de la finestra del seu apartament Amos Oz sotja els carrers de Tel-Aviv, i novament hi troba la causa del mateix martiri que l'aclapara cada matí: la façana horrible del City Gate, que li ha destrossat el paisatge de la infància i l'ha retornat a l'edat adulta.

[Per a la proposta del blog TUMATEIX LLIBRES, parlem de llibres per al Sant Jordi d'enguany. El segon enllaç duu fins a la convocatòria i les bases del concurs, que és fins al 23 d'abril de 2010]