No ho hauria dit mai però, en
adonar-me de la presència del seus ulls al volant d'un Hyundai Santa
Fe, sé que la meva hora és arribada. Els fars m'il·luminen, quasi
cegant-me, i la matrícula desapareix degut a l'enlluernament; no
servirà per donar versemblança al meu relat, si resta algú per
escoltar-me després. Em regiro les butxaques, sé que hi trobaré
alguna moneda, com quan preparo la bugada. Somric en extreure una
peça de dos cèntims, com si el meu cervell processés el cost del
viatge. Li caldrà compassió, misericòrdia, si no vol marxar de
buit.
El tot terreny s'aproxima i demano que
no sigui dolorós l'atropellament. Per la velocitat que duu i la
nul·la agilitat dels meus membres, d'aquesta forma deixaré el món.
M'angunieja com em trobin els del servei sanitari, la guàrdia
urbana, el maquillador de la funerària... Però, en definitiva, ells
són desconeguts; pateixo més pels fills, néts i tota la parentela
que es pugui presentar. Millors èpoques ha tingut aquest cos de
vellard.
L'impacte és innocu, indolor. Però
mortal. Sento com se'm sega la vida i desapareix trepitjada pels
pneumàtics. La frenada és precisa, immediata. M'astora aquesta
andròmina en tan bon estat. Mentre m'alço, amb elasticitat inaudita
i deixant enrere dècades d'existència, la porta del copilot s'obre.
Hi he de pujar, també ho sé. Fito, per darrer cop, el cadàver
d'allò que he estat fins aquest moment. I reparo que la moneda
segueix al meu palmell. L'hi allargaré abans que me la reclami. A
pesar que se'l vegi amb fesomia de bona persona, hi ha límits que
millor no aventurar.
El saludo i em correspon amb un somrís,
quan m'adono que no estem sols. El gest d'oferir-li l'òbol queda a
mitges. Em sembla que sis figures més ocupen els seients de darrere.
O potser dues. En veure que no m'accepta el pagament, per ínfim que
sigui, faig càbales i li pregunto.
—Caront? —s'estranya ell. I, amb
ulls de mofa, afegeix: —I tant!, i ells unes Muses, oi? Au, passa,
infidel! Inclús en el darrer sospir ha de tufejar el teu malaltís
ateisme! Jo sóc Gabriel, sòmines!—. Ja tindrà temps a
explicar-me la doctrina, la llargària de l'eternitat i altres
detalls fins que arribem a la destinació. El Cel li diuen ells, i
l'Altíssim m'espera, afegeix amb sornegueria un dels altres, que
segueixen semblant dos o sis, serà la conseqüència dels nervis.
Déu meu!
