En la penombra, en un ambient humit, en
silenci es produeix l'eclosió de l'ou. La petita criatura que s'hi
entreveu es mostra amb una frenesia exagerada, empesa per la voràgine
extrema d'una fam insòlita. Però encara li manca l'empenta final,
la més àrdua, per veure's alliberada completament d'aquesta massa
gelatinosa i enganxosa, que és l'embolcall que la protegia. Les
potes davanteres, encara dèbils, eixamplen la clivella i faciliten
el traç imaginari del camí de sortida. Sense retorn ni marxa
enrere. L'esperona l'instint, tot i el titànic esforç, i la lluita
per la supervivència. Com si fos una salmòdia ancestral,
antiquíssima, dins del seu cap ressonen paraules inintel·ligibles
per a ella, però el significat de les quals resta gravat a foc en el
seu cap. Només els més forts continuaran endavant, i l'aventura
inicial no ha d'esdevenir un entrebanc per a ella. Sent cruiximents i
rosecs, sorolls que la mantenen en alerta. El perill latent la
terroritza, però no es deixa arronsar.
Continua amb el màxim sigil i, tot
lluitant contra la membrana resistent de l'ou, s'adona que quasi ha
sortit del seu interior. Els ulls detecten llavors la presència de
minúsculs cossos, idèntics al d'ella, al seu voltant. Els reconeix
a pesar de l'amuntegament i de l'activitat exasperada. Són els seus
germans, els que han estat més espavilats i s'han avançat per
aconseguir un bon lloc, el millor profit. S'encongeix i s'impulsa;
l'embranzida darrera la deslliura de la clofolla transparent. Gairebé
sense esma, es deixa guiar fins al caliu matern per les potes
tremoloses, que amb prou feines responen coordinadament. És
important ser agraïda, venerar qui li ha ofert la benedicció de la
vida. I és important néixer, però també créixer i continuar el
cicle vital. Agafar la part pel tot. Per això, s'abalança damunt
del cos de la seva mare i n'arrenca un mos suculent. Se saciarà i ja
podrà cercar un racó adient per teixir la seva primera teranyina.
En la penombra, en un ambient humit, en silenci.
