Conec un desert que cerca amarar-se de llum
D'aigua, encara que sigui amb plors propis,
Encara que hagi de sacrificar la vida
Per trobar un oasi on deixar-hi el reliquiari
Dels seus besos, el rosari de les carícies
Que ha guardat durant anys i panys
I ja cremen en els llavis i en els dits.
Conec un oasi que ha sabut beure la set
De la sorra, i deixar créixer dins seu la duna
Bruna del somriure innocent de la jovenesa,
Encara que no es vegi mai la cara oculta
De la lluna, encara que pugui desvetllar el somni
Dels homes un cop més amb paraules senzilles
I plenes d'hermetisme que guarden la subtilesa
De saber anomenar les gotes de la pluja.
Conec un oasi perdut dins d'un desert amagat...
