L'olor de cuir ho
impregna tot. S'ha calçat les sabates més noves i és inevitable
que això succeeixi perquè encara no s'han airejat prou. Els
pantalons grisos, de cotó, segueixen demanant els elàstics perquè
no s'arriïn. Damunt de la samarreta blanca, sense cap estampació,
llueixen vistosos, poc amics de ser discrets. Un cop enllestit el
ritual de vestir-se pel matí, en Robin fa una ullada al mirall del
vestidor. Hi veu un vell conegut, amb massa arrugues ja, amb el coll
assetjat per les petges del pas dels anys, amb una panxa més
prominent degut a tantes exigències dels guions. Somriu amargament,
i apareix en el seu rostre una ganyota més adient a Popeye.
Recorda les paraules
d'ànim que fa escasses hores ha gravat per a la Vivian Waller, i se
li fa un nus a la gola. La vida l'ha defraudat i ell ara també
esdevindrà un frau per a la jove neozelandesa, potser. No ho pot
evitar, però. Tants anys darrere de les màscares més insòlites,
tants diàlegs apresos i personificats... Avui vol ser ell mateix,
l'home que falla, que s'entristeix, que és humà com qui més. De
ben segur que, en unes hores, el titllaran de covard o d'amagar el
cap sota l'ala, però, quan la vida ja no ofereix cruïlles sinó
atzucacs, cal abandonar-la. Amb el màxim decòrum. En silenci, sense
remor ni renou, a pesar que intenti animar l'altra gent. Un cop més,
és un mestre provocant una rialla però ha perdut definitivament la
capacitat de somriure.
Treu el cinturó nou de
trinca de la calaixera. L'agafa entre les mans i l'estén, el sotmet
a diverses estrebades. Pell de vedell ben adobada, de primera
qualitat, es nota; producte estatunidenc cent per cent. Tot seguit,
comprova l'hora al rellotge de polsera. Li queda temps però no ha
d'encantar-se. Amb perícia, atrapa la sivella entre el marc i la
porta, en ajustar-la. Grimpa damunt d'un tamboret i s'envolta el coll
amb el cinturó. Abans de saltar al buit, rememora cada personatge
encarnat al llarg d'aquesta farsa. El preferit segueix essent John
Keating i els seus poetes morts, seguit de molt a prop de
l'entranyable Mrs. Doubtfire o del brillant Sean Maguire,
complementat pel rebel i intel·ligentíssim Will Hunting...
La seva mà esquerra
tremola, com recordant-li què és el que l'ha dut a escollir aquest
camí. Els peus li llisquen damunt del tamboret, igual que les
darreres peces enderrocades del seu món fràgil, maquillat per una
comicitat extraordinària. La batzegada li usurpa la màscara,
definitivament, mentre l'asfixia.
