...i m'envolten núvols que canvien de colors i ocells que no recordo haver vist abans les paraules escapen dels meus llavis i no les sé aturar qui m'escolta? qui em parla? callo el xiuxiueig de la nit em porta les aromes d'una lluna que s'allunya quan la vull abastar amb les mans que no són mans sinó ales puc volar però no m'apropo enlloc l'horitzó em porta plaers que tasto amb famolenc deliri sóc capaç d'engolir cada gram de vida que m'eixampla el pit silenci i l'aleteig dels insectes és eixorador roseguen l'esbufec de la meva respiració i els vull aniquilar s'amaguen rere les pedres i penetren dins de les còrnies fins al cervell que devoraran amb ansietat no fugen s'escapoleixen entre els dits i encendré el foc que els devasti boscos sense amagatalls possibles quan les flames els incinerin no conec res del que m'envolta país estrany estranya llengua heures que tenallen els meus membres lianes que em lliguen a la terra i la gola s'asseca aridesa i no puc cridar corbs em sobrevolen i els ocells han esdevingut vaixells cap a l'estranger sotrac de les hores batec que calla fingeixo o somnio en el que veig? pel·lícula fora de la pantalla malson que m'atrapa xiscles i carrisqueig d'angoixa pertot arreu i no trobo cap escletxa de llum on sóc que tot és foscor ara? gemec i mudesa alhora els vidres se'm claven a les plantes i sagno negre sutge d'un pou que no té fons asfixio aquest monstre que m'engoleix entre les mans he de degollar-lo i seré lliure caic no es mou zumzeig de mils d'eixams gruta que m'embolcalla i les roques creixen damunt del meu cap m'enfonso i les urpes em sacsegen l'ànima sóc lluny de la llar a les palpentes cerco una porta inexistent i se m'omple la boca de núvols d'espesses algues d'amargor i de fel gèlida llosa que m'esmicola la carn desfici per arribar a la platja on els ocells tornen a refilar fils d'ariadnes que resten en illes que no abastaré la bena als ulls m'encega...
L'Álvaro ha deixat de respirar fa estona. La xeringa, encara clavada al braç esquerre. Buida. Cau de bocaterrosa, sense que l'altra gent se n'adoni. D'esquena al grup -sempre ha volgut amagar-se de la resta per no haver de compartir-, l'excés d'alcohol i de porros retardarà la troballa, quan sigui inevitable el desenllaç, sense cap forma de recuperar-lo amb vida del pou fosc on ha caigut. Lluny de casa, en un paradís per a les drogues però un infern per morir-hi.
