Suposem
per un moment, que no és molt suposar,
que les bones intencions són les armes del món
que les bones intencions són les armes del món
P. SALA/C.
SABATER.
Suposa que et trobes a
Andorra, en un llogarret que, després de les primeres nevades
d'hivern, queda emblanquinat i gairebé colgat. També que et
meravelles amb l'espectacle perquè, al lloc on vius, no acostuma a
caure ni un floc, per molt que baixin els termòmetres. Inclús pots
encabir-hi, dins d'aquesta suposició, un minúscul ninot de neu que
vigili l'entrada de l'apartament on t'allotjaràs durant la temporada
laboral. Perquè hi has anat a treballar; si havies suposat una altra
raó, serà millor que l'esborris del magí i la substitueixis per la
feina. Tranquil, la podràs triar entre restaurant, hotel o
cafeteria. Qualsevol d'aquestes opcions perquè els horaris no et
permetin esquiar per primer cop i així s'anul·laran riscos de
lesions musculars i, inclús, de fractures òssies.
Suposa que és una
parròquia qualsevol del Principat, d'entre les set que tens per
triar. També caldria que fos una localització un xic aïllada per
augmentar la tònica desesperant i el punt de melangia. Per tant,
seria bo descartar les de Sant Julià de Lòria, d'Escaldes-Engordany
i d'Andorra la Vella perquè tenen massa a l'abast tot allò que has
deixat enrere (la família, les amistats), i tal volta seria
preferible la parròquia de Canillo per extensió i per isolament,
però tampoc no s'ha de filar tan prim. Inclús pots incloure-hi
elements de diversió com un parell de pubs, amb
la mínima presència de gent que parli els teus idiomes materns, és
a dir, català i castellà. Perquè recorda que hi has anat en la
temporada alta i amb més afluència turística d'altres països (el
Regne Unit, França, Bèlgica...); per tant, setmanalment hi ha cares
noves i els vincles possibles són efímers.
Seguim?
Suposa, a més, que
enyores, per primer cop a la teva vida, d'una forma exagerada
germanes i pares. També que has arribat amb el mínim de diners i
que encara queda força per cobrar el primer salari; per tant, cal
que t'administris perquè telefonar-los és costós. Inclús, enmig
de tanta negativitat, pots afegir-hi un element positiu en la figura
d'una noia. Aquí tens llibertat absoluta per fer-la al teu gust. Un
suggeriment: irlandesa, que xampurreja un castellà força primari i
treballa al pub de davant per davant del teu
apartament, ulls verds, pigada. És una bona opció perquè allà hi
ha una bona remesa d'irlandesos i, com no sigui una monitora d'esquí
brasilera, res de res. Pots augmentar el toc platònic i que et deixi
embadalit en servir-te la primera cervesa negra (evidentment,
Guinness) amb cara i ulls. Així, durant la primera nit, enmig d'una
barreja onírica i alcohòlica, podràs idealitzar un primer encontre
oficial després d'haver gargotejat cinc versos en honor dels seus
ulls. Per exemple: És quan dormo que hi veig clar/ I sé
que Irlanda no allunya/ L'amor meu per Catalunya/ Ni pels teus ulls
de demà./ I encara al llit sóc humà.
Suposa que no coneix J.
V. Foix i és un bon intent de poema amorós, tot i el grau sexual
del darrer vers. També que coincidiu en el gust pels gelats, malgrat
el fred (Häagen-Dazs, és clar, que d'altres marques són quasi
desconegudes per al públic exigent que arriba al país dels
Pirineus), i en la varietat: Nous de Macadàmia té el punt exòtic
just per seduir-vos als dos perquè (per què enganyar-te amb
suposicions inversemblants?) ets poc viatjat; a banda d'aquesta
ocasió, un viatge de final de curs amb l'Institut no compta, i
encara menys les colònies a Solsonès mentre cursaves la Primària.
Inclús pots haver aconseguit un avançament de diners perquè, en el
primer descans que coincidirà amb el d'ella, puguis preparar un
sopar informal al teu estudi i sorprendre-la amb una enorme terrina
de gelat i espelmes i un vi d'una denominació d'origen de no
t'hi fixis però assequible per l'exigu pressupost de què
disposes.
Et sembla bé fins ara?
Llavors suposa que la
vetllada és fantàstica i que la qüestió idiomàtica no és una
barrera en cap moment de la conversa distesa que sorgeix amb una
variada temàtica digna dels millors oradors. També que el menú (pa
amb tomàquet, acompanyat de pernil del país i formatge i un
assortiment de patés que a tu no t'enamora però un dia és un dia)
li ha semblat d'allò més original i frugal, i aquest darrer
adjectiu no sabràs si és positiu o negatiu, però l'engaltaràs amb
pragmatisme i/o estoïcisme. Inclús hi pot haver un aproximament
íntim, influït i suscitat per la ingesta vínica, i que, arran
d'aquesta curta distància, les llambregades i els palpaments i els
petons i el moment en què suposis que el darrer vers que li has
dedicat pugui comprovar-se es troben a un pas de començar a
esdevenir-se, t'adonaràs de dues opcions possibles: la primera, que
aquell adjectiu tenia una càrrega pejorativa insalvable que anul·la
qualsevol aproximació carnal, sols la d'agafar la bossa de mà i
acomiadar-se de tu, sense més. Segona, que és una amant de la
literatura catalana i avorreix els afalagadors que plagien versos
d'altri.
Ara és quan ja ets
lliure de suposar que l'aproximació gairebé s'ha assolit. També
que la irlandesa ha acceptat la invitació per decòrum però que té
xicot, a Muineachán, i estan a punt de casar-se. Inclús, en
ple deliri supositiu, pots arribar a pensar que segueixes essent tan
covard i tímid com ho eres a Catalunya i que la irlandesa és un
miratge que demostra la teva malaptesa en l'art de la seducció,
mentre aterres de nou al bar de sota de casa, a la Costa Daurada, i
demanes una altra cervesa a la cambrera argentina, que és feréstega
i aspriva com un churrasco con chimichurri, per
evitar acceptar que, a aquest pas, allargaràs la teva solteria
in aeternum i així no li donaràs descendència
a la teva mare, per molt que t'insisteixi.
