Fictícies democràcies...

...bastides d'ossos flonjos, de cadàvers que no conserven
Ni glòria ni memòria, només la còpula lasciva de l'avarícia.
I una veu ressona dins meu, un record que ajuda a créixer
L'esperit, l'ànima, la joia per abastar cada objectiu de nou.

Plàtera màlica (RPV174)

I la fam del món desapareix entre la màgia d'una pintura,
Amb el lapislàtzuli i un somriure, l'aigua del teu melic,
Ple a vessar de somnis i de desigs, d'oasis, de miratges.

I sóc màlica esfera, camàlic ensinistrat per esdevenir
Acròbata entre el pes i la lleugeresa, on anomenar-te
És gaudir de la llibertat de la cadernera que sobrevola
L'espai, el perímetre del reialme de la fruita dolça, la mar.

I he descobert que la gamma cromàtica menys imaginable
Combina amb la pèrsica rialla teva, la cítrica resplendor
D'un sol que desperta en mi les mossegades més tendres.

I sé que ésser àmfora per a la saliva vínica dels besos teus
És lligar-se a l'eixàrcia dels dits, a les camèlies de les galtes,
A la vida mortal i humana, i semblar que la decadència arriba
Amb el ritme lent d'una posta que il·lumina la plàtera de l'amor.