Adolescència (Itineràncies poètiques II, 27)

Amaga't rere
L'ombra d'unes ulleres
I dissimula
Juganeres mirades
Plenes d'adolescència,

Mentre et vigilo
I, en silenci, em vigiles,
Paranys dels iris.

Paral·lelepípedes (Itineràncies poètiques III, 26)

[seguiment extraoficial del poema Mirallets, de la Isabel]


Jugo amb formes del teu cos
I seré geòmetra en les nits
De vetlla que m'ofereixis.

Malmet-me l'ànima amb besos
Oblics, amb melics romboides,
Amb carícies que no sàpiga
Classificar en ordres establerts.

Traçaré els límits de l'amor
A flor de la teva pell, línia
Que guanyarà longitud dia rere dia.

Envolta'm amb circumferències
Aquàtiques perfectes, goluda boca
Que em faci de mirall quan sigui reflex
Perdut en l'espill dels teus iris bells.

Dèficit (Itineràncies poètiques III, 25)

Aprenentatge tatuat en tot el cos
Per saber quan l'esguard em fita
Amb la necessitat de qui necessita
L'oxigen per subsistir als plors;

Miratge après en el desert desclòs
Davant meu com un desig que suscita
Temença per l'existència, que invita
A deixar l'hivern en el cor de les flors;

Bagatge que em segueix pertot arreu
Perquè sàpiga que he de pagar un alt preu
Per avançar a pesar de no conèixer el camí;

Paratge on l'iris s'omple de vida, de set
Per beure rius sencers, per cercar l'indret
Més plàcid per restar-hi demà, sense ahir.