Lluna gitana (per a gypsy)

La nit tristeja,
Mots d'atzabeja
Que saben els noms de la mar.

I enmig del món,
El pou més pregon
On deixar-hi les claus de l'atzar.

Lluna gitana,
Llum que emana
La màgia de la foscor quan véns,

Sabré les paraules
Que gusten les fraules
Per endolcir i enjoiar els sofriments?

Sonet per a tu

Perquè saps que els meus llavis s'han modelat
Per als teus llavis, dolça aroma del licor,
Perquè saps que mentre hi hagi flames, l'amor
Perviurà i sobreviurà a l'ombra de la soledat.

Perquè dorms i reculo als teus somnis de marbre,
On la quietud s'atura encara més, on la quietud
Sembla brisa enmig de les darreres branques del mut
Silenci que ha arrelat dins meu com un malaltís arbre.

Perquè torno i et beso, perquè giro i moc i regiro
Dins de la meva ment perquè el record retorni
A aflorar a la superfície que em prepares entre els pits.

Perquè em deixo bressar per ells, en eternes nits
Que no coneixen les hores, i vull que em subornis
Els ulls i el cor i la vida mentre de nou et miro.

Hidromel (RPV73; 1)

[proposat per Carme Cabús]

Regalims de tendresa
Pit avall, dolcesa extrema,
Carn del meu ventre,
Llum que il·lumina
Cada racó de la meva ànima.

Celler on guardar-hi els braços
Perquè fermentin la joia
I l'amor que guarden,
Raïms que degoten gaudi,
Vinyes dels teus dits que agafen
Decidits el mos mentre despunta
El dia amb la major força.

Boca que miro,
Llavis que ressegueixen
Cada racó de la tassa
Que conté l'hidromel dels besos
Callats, de les carícies
Que enterro dintre
Teu, filla meva,
Perquè ets la meva vida...