Flor de la tarongina,
Amb avidesa
Els teus pètals de marbre,
Deliciosa vànova
On albergar els meus somnis
I els llavis per besar-te.
12/7/11
Vànova (Itineràncies poètiques III, 34)
Flor de la tarongina,
Amb avidesa
Els teus pètals de marbre,
Deliciosa vànova
On albergar els meus somnis
I els llavis per besar-te.
Llàcoves tèbies (Itineràncies poètiques III, 33)
Amb què m'omplo la boca per recordar-te un cop més,
Avui que la sal em manca i la tarda és una broma
Que no escampa.
He diluït els licors dels teus pits en la memòria
I m'embriagaré abans que acabi el dia, assedegat
D'amor perpetu, de besos perennes, fins a l'eternitat
D'un segon perfecte.
Mar de terral, pentina'm l'ànima i conquereix-la
Novament com si d'una pàtria òrfena es tractés,
Nounat que cerca dida.
Terra marina, sembro les ganes d'embolcallar-te
En l'ímpetu d'una abraçada al fons dels teus ulls,
Sense temps per a la sega.
Turbulències (Minirepte6)
El taxi el deixa a la porta de casa dels seus pares. Les turbulències del vol encara persisteixen en els timpans i no escolta l'import de la carrera immediatament. Paga i, amb la maleta de mà, surt del taxi, que desapareix esperitat. Les persianes abaixades indiquen que el matrimoni encara dorm, malgrat ser l'aniversari de noces. Regira les butxaques i troba el clauer amb les tres claus del domicili patern. Tria la de la portella lateral que comunica amb el garatge, per no espantar-los amb el soroll que pugui fer en entrar per la porta principal; així no haurà de pujar la pesada persiana des de l'exterior.
El garatge és a les fosques i l'escletxa de llum que entra en obrir la porta fa que s'il·lumini una part del cotxe. Les claus són al contacte, un mal costum que té el pare, les llunes abaixades perquè no hi hagi sorpreses i es bloquin les portes. Abans d'entrar al cotxe, l'Íñigo deixa la maleta de mà a prop de l'accés a l'habitatge i encén el fluorescent. S'acomoda dins del cotxe i gira la clau en el contacte. Els llums vermells parpellegen, les agulles del quadre de control ascendeixen fins a indicar els nivells reals. Hi ha prou benzina, pensa. Trepitja l'embragatge i deixa el vehicle en punt mort. Engega el motor, manxa l'accelerador diverses vegades perquè les revolucions augmentin i espera.
L'ovella negra de la família ha tornat i el regal d'aniversari per als seus pares estarà llest en pocs minuts.
El garatge és a les fosques i l'escletxa de llum que entra en obrir la porta fa que s'il·lumini una part del cotxe. Les claus són al contacte, un mal costum que té el pare, les llunes abaixades perquè no hi hagi sorpreses i es bloquin les portes. Abans d'entrar al cotxe, l'Íñigo deixa la maleta de mà a prop de l'accés a l'habitatge i encén el fluorescent. S'acomoda dins del cotxe i gira la clau en el contacte. Els llums vermells parpellegen, les agulles del quadre de control ascendeixen fins a indicar els nivells reals. Hi ha prou benzina, pensa. Trepitja l'embragatge i deixa el vehicle en punt mort. Engega el motor, manxa l'accelerador diverses vegades perquè les revolucions augmentin i espera.
L'ovella negra de la família ha tornat i el regal d'aniversari per als seus pares estarà llest en pocs minuts.
Latència (o Laurèola legítima)[Itineràncies poètiques III, 32]
Em malmet la ment i em manté en imminent tensió,
Àngel gèlid que em malgirbes amb giragonses en jeure.
Caic i corro i tinc cura de cada cabòria que m'ataca
Com fràgil falena flagrant de fragàncies febrils amb èmfasis
Caducs que cullo en aquesta cridòria d'escàndol que em cansa.
Demà dormiré en denes d'ivori, perquè em devori el legítim rosari
D'una ànsia
Dubitativa
L'esperit:
Sabré llavors
Que el sabre
De nou burxa
Les freixures.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)