Vaig tornar a enfocar la seva figura uniformada en l'espiell del rifle. Per no tirar-me enrere —perquè em conec— , vaig recordar les interminables hores d'instruccions, els seus capricis infantils tot abusant d'autoritat o la seva mirada de prepotència en veure'ns suar la cansalada sota un sol de justícia i així se m'omplia, més encara, el cos de ràbia. Vaig remugar els improperis que s'havien acumulat després d'anys de subordinació. Tanmateix, en el moment crucial, vaig baixar l'arma amb posat misericordiós: el tret acabaria ràpidament amb la seva vida i amb el suplici personal d'haver de suportar la seva sogra dia rere dia i no es mereixia tanta sort, la veritat sigui dita...
