Misericòrdia (o Pregària a la fèmina poètica)[Melorepte256]

A Mercedes SOSA i a Alfonsina STORSI

Quan la vida és la mar i la poesia i la mort
I els nous senders que menen a la platja
Ignota d'un futur on la llàgrima és paratge
Incert i tan perenne com el xiprer i el record,

Quan l'oratge és el rumb que segueix l'onatge
I la lletania d'un clam ple de parsimònia mor
En cada batec absent de ressò, orfe de cor
Perquè la dona camini vers l'obscur pelegrinatge,

Quan les roques són més blanes que les penes
I l'horitzó és escull per al cant d'antigues sirenes,
Llunyà i inabastable com el somni de la felicitat,

Desperta, ànima, pregària, rosari d'exànimes denes,
I agafa'm la mà i esborraré els traços per on menes
Aquest hàlit teu, flonjo i pàl·lid com la negra obscuritat.

Tragèdia [eufe]mística (o Gèlida dramatúrgia)(Minicrida #015.2, de VullEscriure)

Desperta amb la desorientació provocada pel reguitzell de malsons massa vívids, després d'una nit de luxúria i sexe desenfrenat, amb regust de comiat definitiu. Encara recorda qui l'ha deixat aquí, a l'hotel Lo peix, al bell mig de la ciutat d'Amposta. I aquesta mateixa persona és qui l'ha dut també a un deliri de gelosia i d'obsessió mai abans viscut. L'amor també empra camins inescrutables, com Déu. No li calen Bíblies ni Isaïes que li recitin versicles apresos a cops de mall. Ara només vol servir en plats de porcellana fina la gèlida venjança, com un nou Otel·lo, però sense reclamar cap lliura de carn ni cobejar germanes daneses ni desembarcar en terres egípcies. Perquè això és un bocí de vida, no pas una dramatúrgia shakespeariana. Respira fondo, amb dificultat, per l'angoixa de saber-se enganyat i utilitzat, perquè és el segon plat en aquest àpat, perquè s'ha sentit perseguit com un lladre. Ell no ha estat qui ha usurpat la dona d'altri, ni ha ocupat el llit aliè; tampoc no ha desfet cap aliança ni cap lligam. Ell és qui ha dormit a la intempèrie i ha conduït amb la frenesia per retrobar uns llavis goluts; ell ha estat l'inflamat per la foguera de la passió i per l'insomni. No li calen Yagos que li omplin el cap de falsedats, ni còmplices ni estratagemes. Sap que ella encara no ha deixat el pare de la seva criatura, la forma més eufemística de dir que encara folla amb el seu marit. Abandonarà el Montsià sense fer soroll, hi deixarà i oblidarà, tard o d'hora, la Desdèmona que l'ha entabanat, perquè enganyi el personatge que triï o que la vulgui suportar. Ja n'ha tingut prou d'aquest drama, amb tints tan barroers, així evitarà que acabi en tragèdia, sigui qui sigui la víctima...