Que té l'ofrena manllevada?
O és millor fer-se la víctima
Per no reconèixer els nostres mèrits?
És tan fàcil sentir-se protegit
Per la còrpora de la fal·làcia...
10/7/10
Importància (Itineràncies poètiques, 78)
[seguiment extraoficial de Donem... Rebem... de rebaixes]
No s'adonen de la importància
Que té l'ofrena manllevada?
O és millor fer-se la víctima
Per no reconèixer els nostres mèrits?
És tan fàcil sentir-se protegit
Per la còrpora de la fal·làcia...
Que té l'ofrena manllevada?
O és millor fer-se la víctima
Per no reconèixer els nostres mèrits?
És tan fàcil sentir-se protegit
Per la còrpora de la fal·làcia...
Cridòria unànime (Itineràncies poètiques, 76)
Mossecs a la llengua.
Ni banderes que són sols
Símbols o colors que he fet meus.
Avui només serveix l'acció,
La cridòria unànime d'un poble
Que no es regeix per utopies,
Que s'ha afartat d'esperar.
No callo, avui menys, l'odi
Que em crema les entranyes:
Prou sentències que no són vàlides.
Avui, i demà, i sempre, tinc el valor
D'anomenar-me amb el nom que pertoca
A la finalitat de la lluita: llibertat.
Lavínia (Itineràncies poètiques, 75)
[seguiment extraoficial de Nou cant a Sepharad: el demà és avui de Gabriel B.]
La Roda del temps recula.
Permetrem que desfaci el camí
Guanyat a la mentida i a la falsedat,
Que hem defensat amb suor i paraules
Durant anys i, en instants, volen prendre'ns?
Aixeca't, Lavínia, no et deixis trepitjar,
Que la força aplegada fa més mal
Que l'escopinada a la cara, que el fel
Acumulat amb fal·làcies i falsedats.
Aixeca't, Sepharad captiu, que l'ombra
Del brau sigui símbol de llibertat
En lloc de festa estrangera, aliena
A la nostra mentalitat. Diguem no
A les cadenes i als jous rònecs.
Permetrem que desfaci el camí
Guanyat a la mentida i a la falsedat,
Que hem defensat amb suor i paraules
Durant anys i, en instants, volen prendre'ns?
Aixeca't, Lavínia, no et deixis trepitjar,
Que la força aplegada fa més mal
Que l'escopinada a la cara, que el fel
Acumulat amb fal·làcies i falsedats.
Aixeca't, Sepharad captiu, que l'ombra
Del brau sigui símbol de llibertat
En lloc de festa estrangera, aliena
A la nostra mentalitat. Diguem no
A les cadenes i als jous rònecs.
Ràbia (Itineràncies poètiques, 74)
[seguiment extraoficial de Demà és avui de zel]
Perquè la minsa
Batalla no esdevingui
Mortalla feble,
Demano la paraula
Carregada de ràbia:
Avui sóc home,
Home amb dret de ser lliure
D'un cop per sempre.
Batalla no esdevingui
Mortalla feble,
Demano la paraula
Carregada de ràbia:
Avui sóc home,
Home amb dret de ser lliure
D'un cop per sempre.
Èmfasi (Itineràncies poètiques, 73)
[seguiment extraoficial de Somnis devorats (fragments improvisats) de Gabriel B.]
Hem de fer nostres els nous càntics
Contra l'atac, per enfortir la defensa
D'allò que ens pertany per natura.
I junyir els clams amb mots emfàtics
Que demostrin a la gent, que pensa
Que ens vencerà amb la impostura,
Que avui despertem amb aires de llibertat.
Contra l'atac, per enfortir la defensa
D'allò que ens pertany per natura.
I junyir els clams amb mots emfàtics
Que demostrin a la gent, que pensa
Que ens vencerà amb la impostura,
Que avui despertem amb aires de llibertat.
Matèria assagística (Itineràncies poètiques, 72)
[seguint extraoficialment Sortim a l'eixida amb la maleta d'Elvira FR]
Oblido per unes hores la tristesa
I deixo paraules per a la pàtria.
Diguem-les, clamant, amb veu alta
I que la ginesta floreixi de nou.
He mossegat la pols, per parlar
Amb una llengua que he fet meva,
Que m'acompanya des del bessol.
I avui he de cridar contra la blasfèmia
I perquè la justícia exerceixi,
D'una vegada per totes, la seva funció.
La sang batega sentències clares
I concises sota un únic desig:
Que la vida sigui més fàcil i habitable,
Que la terra sigui lliure d'una vegada.
I deixo paraules per a la pàtria.
Diguem-les, clamant, amb veu alta
I que la ginesta floreixi de nou.
He mossegat la pols, per parlar
Amb una llengua que he fet meva,
Que m'acompanya des del bessol.
I avui he de cridar contra la blasfèmia
I perquè la justícia exerceixi,
D'una vegada per totes, la seva funció.
La sang batega sentències clares
I concises sota un únic desig:
Que la vida sigui més fàcil i habitable,
Que la terra sigui lliure d'una vegada.
Imminència (Itineràncies poètiques, 71)
[seguiment extraoficial de Devorats de Carme]
La terra és teva.
També el torn de sembrar-la.
Entre l'ortiga,
Creix l'espiga de vida,
El desig de ser lliure.
També el torn de sembrar-la.
Entre l'ortiga,
Creix l'espiga de vida,
El desig de ser lliure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)