Gràcies (Itineràncies poètiques V; 3)

Tots els noms duen a tu, als teus ulls,
Als teus llavis, com sendes invisibles
Que he de recórrer abans que la boscúria
S'apoderi d'ella, per retenir-te a la llar.

I evito, amb el teu record, els esculls

Que m'atansa la vida, mentre em fibles

La dolçor al fons del cor, la foscúria

Que desitjo en la matinada de l'atzar.

Totes les mars se sembren en la sang

Per adonar-me que ets el port i el far,

La llum més bella que apareix a l'horitzó.

I evito, gràcies a tu, caure en l'esvoranc

Més profund, que és perdre't, i em reculls

En el teu pit, l'estiu, la tendresa, l'escalfor.

Ànima òrfena (Melorepte204)

El repòs em cansa si no ets present.
Demà vindràs?, em pregunta el cor,
Com un reclam que és desig ardent,
Passió incontrolada, que mai no mor.

He ruixat el jaç amb la teva flaire,
Per suportar el deliri i el desfici
I aquesta ànima òrfena respira l'aire
Que tu li deixes per evitar el precipici.

El descans m'extenua quan els llençols
Recorden el teu nom, la teva pell,
Que porta l'huracà al meu pit de penell.

I t'ofereixo tot allò que sé que vols
I obtindré la quietud i el terratrèmol,
I el repte de distingir l'àngel i el seu èmul.