Amb els ulls closos, darrere de les parpelles t'he concebut,
Vent de tempesta, testa que aglutina l'escuma i l'acer ensems,
I et pentina entre el dialecte dels moviments sense més temps
Que el primigeni, sense cap altra força més que la de la solitud.
I l'esforç mou els cors, junyeix la roca i el metall, arpegis extrems
On la música de la mar reneix amb cada nova marea, en la virtut
De canviar i mantenir-se immutable, alhora, i la Natura és l'escut
Contra la destrossa i la decadència, lluny del tràfec del pensament.
En el somni humà més feble, he cremat les naus d'aquesta concepció,
I creo i lluito i fecundo la badia lluminosa, amb l'òxid i la pedra rude,
I naixerà l'estranya musa que, amb rulls aeris, m'embulla la inspiració.
I la tensió del múscul sargeix l'ingent moaré de la costa, aquest lament
Que germina en cada nou embat, que pentina l'ombra engendrada i muda
D'aquestes formes que m'enforteixen, fins que la vida esdevingui visió.
Vent de tempesta, testa que aglutina l'escuma i l'acer ensems,
I et pentina entre el dialecte dels moviments sense més temps
Que el primigeni, sense cap altra força més que la de la solitud.
I l'esforç mou els cors, junyeix la roca i el metall, arpegis extrems
On la música de la mar reneix amb cada nova marea, en la virtut
De canviar i mantenir-se immutable, alhora, i la Natura és l'escut
Contra la destrossa i la decadència, lluny del tràfec del pensament.
En el somni humà més feble, he cremat les naus d'aquesta concepció,
I creo i lluito i fecundo la badia lluminosa, amb l'òxid i la pedra rude,
I naixerà l'estranya musa que, amb rulls aeris, m'embulla la inspiració.
I la tensió del múscul sargeix l'ingent moaré de la costa, aquest lament
Que germina en cada nou embat, que pentina l'ombra engendrada i muda
D'aquestes formes que m'enforteixen, fins que la vida esdevingui visió.
