Et despertes amb l'estranya sensació que alguna cosa ha canviat. Sobretot perquè el malson d'aquesta darrera nit ha estat tan vívid com angoixant. I comproves que no vas del tot errada. Quan et contemples al mirall de la còmoda, t'adones de la tragèdia. Tot seguit, allò que et semblava la cabellera despentinada, a causa de la disbauxa onírica, és una tofa de cabells que jau somorta damunt del coixí i de la vànova. La resta de blens pèl-rojos encara continua al teu cap però res a veure amb la majestuosa ondulació que et queia, vital i diàfana, voluptuosa i lleugera, fins arran de la cintura.
Respires i et calmes. No vols que la histèria s'apoderi de la situació crítica. Repasses els motius que puguin haver-te dut a aquest punt. La genètica és la primera que et ve al cap. L'alopècia és comuna a la teva família, però, fins avui, només havia afectat la branca masculina de l'extens arbre genealògic. Que siguis una bèstia nocturna també és una raó de pes. Però... tan fulminant i sobtada? El que queda clar és que, per molt que hi donis voltes al magí, aquesta cabellera no es recuperarà miraculosament en quinze dies. Per tant, has de solucionar aquest problema. Perquè ets model professional; la teva imatge és allò que et paga les factures, els capricis, el tren de vida fastuós que duus darrerament.
Et dutxes en pocs minuts, després d'haver telefonat a la perruquera de confiança. Li has fet cinc cèntims del panorama perquè tot s'agilitzi. Tallaràs de soca-rel el problema tot afaitant-te la closca per complet. El mocador rosa que duràs, a partir d'ara, serà la nova faceta solidària de la model més cotitzada de la ciutat. Amb una caiguda d'ulls, convenceràs el teu mànager, que veurà una mina d'or el canvi dels rínxols de coure per la calvície total. Esperes mentre somrius.
