Per què he de perdre els somnis on el
pont
És pronunciat pels teus llavis amb
síl·labes
De tornaveu i d'oneig silvestre, on el
batec
És una forma de viure tan semblant a
besar-te?
Per què he de fingir ser ombra quan
esdevens
Absència i promptitud, gest del vent
gèlid,
En cada racó on la llum és pell que
et cobreix?
Per què el vers ha de ser la sang que
recorri
Aquest cos mortal, que agonitza enmig
del mut
Silenci de voler raure en braços de la
fal·làcia
Si cal oferir la vida per abastar-te en
el far?
Per què, digues, si em lligues les
mans al rumb
Dels teus ulls de brúixola, i el nord
és perdre,
Un cop més, en constància, el seny i
la demència?
