Els primers raigs de sol a través de les escletxes de la persiana il·luminen lleugerament l’habitació fosca. Els ulls glaucs de l’Úrsula són plens de dolor, a causa del plor al llarg de tota la nit de vetlla. No sap somriure. Ni tan sols és capaç de dibuixar un somriure fals que apaivagui la seva angoixa després de descobrir la crua realitat.
S’incorpora. Ha estat tota la nit asseguda al fred terra, després que ell abandonés l’estança tot just haver-la forçada. Fins llavors estava enamorada d’ell. Ara, només sent rancúnia i ganes de venjar-se.
Somica, sanglota i es dirigeix cap al bany i deixa caure l’aigua per a que surti calenta. Mentrestant, es despulla amb parsimònia. Es fixa que la roba interior té restes de sang. Es renta de cintura en amunt. Té el cos masegat, adolorit, sobretot les cuixes i el sexe. Observant-se en el mirall, descobreix sangtraïts i esgarrapades, deguts al forcejament inútil. Al coll, als pits i al ventre. Els podrà dissimular amb la roba.
Un cop vestida, endreça l’habitació amb cura. Així la mare no trobarà res estrany i no haurà de contestar les seves preguntes incòmodes. Guarda la roba interior tacada dins de la motxilla de l’institut i prepara els llibres de la jornada. Quan surti per la porta s’adonarà que el seu amor ja és impossible, que ja no podrà mirar als ulls la persona que, fins aquella mateixa nit, la feia tremolar d’emoció.
S’asseca el llagrimeig que encara li dura, es moca el nas i es renta de nou la cara. Res de maquillatge, avui no. Baixa ràpidament les escales, la mare és a la cuina preparant-se per marxar a comprar. L’Úrsula hi entra d’una revolada, agafa l’entrepà, besa la mare i s’acomiada, sense esmorzar. Avui tampoc.
En un principi, el camí que recorre és l’habitual per anar cap a l’institut. Però, quan està segura que ningú conegut la pot veure, gira en sentit contrari, en direcció al centre del poble. Ara comença a somriure, com si aquell núvol fosc que li emboirava els ulls glaucs s’hagués dissipat junt amb el dolor.
Davant de la comissaria sanglota de nou, plora abundantment i tremola. Per una banda sap que és a punt de denunciar el seu agressor, qui havia estat el seu company de jocs iniciàtics. Però, per l’altra, sap que estar enamorada del seu propi pare la durà pel pitjor camí possible.
