[set mesos des que la vida ha recomençat plena d'esperança,
malgrat les adversitats, plena d'amor, Anna]
He despertat amb les ganes de devorar-te intactes;
Des del darrer comiat que espero la teva carn aèria
Com la llosa de l'enyor, que pesa i em llasta els dies.
He dibuixat sinuoses síl·labes al voltant del teu nom,
Bell palíndom com l'insomni d'aquest delit per la vítrica
Pluja que va obrir els camins cap al Paradís dels teus ulls.
Avui, gaudeixo dels teus llavis en silenci, si els esmento.
Perquè aquest record és vívid com el futur proper i nostre.