Potser la primera opció de les vacances no havia d'haver estat les cascades del Niàgara, però no vol cometre un nou error ominós com mesos enrere. I és que tot comença així, emmarcat en un hivern
tranquil, a la vora de la llar de foc, després d'un sopar frugal però
gustós, que l'edat no perdona. I, entre l'endormiscament i la graella
televisiva tan suculentament insípida, una pregunta de la dona, que és
inesperada i contundent com un obús. I
aquest agost, on tens pensat que anem de vacances, reiet? Amb la
IMSERSO de nou no, oi? Que tot el que és barat ja saps com acaba... El to ja es pressent hostil, amb l'alçament del volum, perquè ell sordeja. Aquest to, però, queda maquillat amb un pervers
somriure tan dolç com la fel. L'home, dòcil i calçasses, tot cal
dir-ho, esprem en dècimes de segon la neurona per cercar una resposta
diplomàtica, retingut en la gàbia que és el sofà, amb la presència
titànica dels malucs d'ella i la mirada inquisidora, que s'impacienta
per rebre una veloç i concisa paraula que endegui la rèplica al seu
interrogant explicatiu. On tu vulguis, caramelet, tu decideixes. I com si ja sabés que aquesta seria la frase, ella, amb un lleu xiuxiueig quasi inaudible, li etziba: Toronto.
Cal dir que la ciutat canadenca és l'inici d'una discussió d'allò més animada, entre crits i insults i paraules grolleres i gruixudes? Només afegirem que diverses trucades del veïnat fan aparèixer una patrulla de la guàrdia urbana i que, gràcies a l'impol·lut civisme del matrimoni al llarg dels anys i l'excusa que el senyor veí cridaner no duu l'audiòfon col·locat en el moment de la batussa, es lliuren d'una nit a la garjola. I a l'agost ell ja es veu embolicat en una nova ruta programada amb els vellards que repapiegen. Per això, dies més tard, amb la calma després de la tempesta i abans que no hi hagi més malentesos, el reiet s'espavila per tenir a les mans i, posteriorment, allargar-li, al caramelet, el prospecte amb la propera destinació. No sigui cas que aquest cop ell proposi Canberra i ja es destapi la capsa dels trons de nou... Perquè ella també comença a sordejar, per molt que no ho admeti...
Cal dir que la ciutat canadenca és l'inici d'una discussió d'allò més animada, entre crits i insults i paraules grolleres i gruixudes? Només afegirem que diverses trucades del veïnat fan aparèixer una patrulla de la guàrdia urbana i que, gràcies a l'impol·lut civisme del matrimoni al llarg dels anys i l'excusa que el senyor veí cridaner no duu l'audiòfon col·locat en el moment de la batussa, es lliuren d'una nit a la garjola. I a l'agost ell ja es veu embolicat en una nova ruta programada amb els vellards que repapiegen. Per això, dies més tard, amb la calma després de la tempesta i abans que no hi hagi més malentesos, el reiet s'espavila per tenir a les mans i, posteriorment, allargar-li, al caramelet, el prospecte amb la propera destinació. No sigui cas que aquest cop ell proposi Canberra i ja es destapi la capsa dels trons de nou... Perquè ella també comença a sordejar, per molt que no ho admeti...
