Diluvi deficient en detritus dilapidats [Divertimento](RPV76)

...Gotes en togues godes,
Got que desborda,
Bord devessall que vessa vall avall
I és viscosa bicoca
I conxorxa d'enxarxat.
I vols saber el sentit
Del sintètic sedàs
Preparat per la paraula,
Domàs de dames dissecades
En dics dissenyats
Entre els dits del dement
Pinzell perpetu del passat.

Rep la remor de la mar,
El dolor dels diners deixats,
La fruïció de desfer-se en fètids elogis:
Sentiràs en l’esquena l’esquema
D’una carícia esquelètica, clarícia
Escolada en el clavegueram
De la pròpia immundícia,
Depravada imminència del mal,
Que corromp la nit, l’ignot, la mà, el llot.
I llisco i rellisco enmig de llims llefiscosos,
Sutge que jutja l’obscuritat de l’obcecat,
Obscenitat de viure entre tenebres...

Psicoeròtica (RPV 77)

Com si el bes ajuntés les ànimes bessones,
Com si la saliva vessés en una font invisible,
Tresco per dominis d'avencs damunt de les ones,
Per sendes on l'ànima se'm fibla

A la recerca de llavis orfes de llar,
D'ombres amb absència de cos,
Que neixen i moren en l'atzar
De no aconseguir mai el repòs.

Com si la llum i la fam fossin el mal
Que impregna el món d'esput sobri,
Com l'amor que neix enmig del conjur,

Somnio en la llibertat del lligam, en la sal,
En la quietud de la porta que s'obri
Cap a l'horitzó d'un demà ple de futur.

Anè(í)mica dislèxia [Melorepte 55]

[proposat per Bruna86]

I
Snsee ruceross dopsibilens prlao;
Nngiú no sreà cpaaç de rocèinexer
Qinus ogírnes tneen aesuqts mtos
Eming de la panlíice de ttos els egmenis,
Evnolatts, eimobrtas, epratams ples deis.
I ecsirc liínes etnre la srora de la paljta
De la iftanensa msasa tmeps puredda,
Pedina matlala, malssiatla, emírefa…
No tnic cric ni dloor, ni lulm ni joças
On ropaser del trognàl de seborvurie.

II
No hi ha crisi, ni circo n fer créixer
Les puces dels diners, les ombres llargues
Del xiprer que no ha de florir.

No hi ha ciris per encendre el bosc
De l’esperit Benedit dels pecats universals,
De la quimèrica llunyania que ha d’apropar-nos.

No hi ha crisi, ni paraules per parlar.

III

Matalàs de diaris, el banc
Empara els meus somnis entre la son
Existencial: demà, funcionaris cansats
S'afanyaran per no fer tard a la feina,
Tot trepitjant el meu patrimoni exigu,
Recollit pacientment durant la vida...

Noh iha crisi? Ni per qui noh a tingut mai res?