Qui jutja què és necessari i què és banal?
De la pedra, que arrossega el feixuc mineral
Al lloc on hi havia un cor, fins i tot un fetge?
L'àliga que traça camins clars cap a la llibertat,
El crit que mor en la gola de qui no es queixa,
Que esdevé atzabeja per a la vida que perd esclat,
Com l'animal que mossega quan el vols péixer?
Qui jutja què és banal i què és necessari?
El tràfec de ser esclau en el miratge constant
D'una duna que s'aproxima i ofega, el calvari
De sentir-se morir i acatar aquesta agonia?
El forat que garanteix la salvació de l'estruç quan
No s'atura el cec torrent que l'engoleix nit i dia?
