Avui m'he adonat que tota la feina ha
estat en va, que tot esforç no ha servit de res. Quatre paraules
resumeixen la meva existència? Així se m'agraeix haver reflotat la
pàtria de l'absoluta misèria, haver-la salvada de les urpes dels
traïdors, amb excel·lència i sense pensar en el meu benefici? Em
sento enganyat, tractat a puntades de peu, com un drap vell que ningú
no gosa ni trepitjar per no embrutar-se les sabates. Tanta nosa causa
un cadàver? Tanta que, inclús, essent un moribund amb les hores
comptades ja se'l vexa amb rumors maliciosos, i confabulacions tan
rabiüdes com esperades? Ja he pressentit els corrents crítics
titllant-me de retrògrad i decadent, sí. Però, aquests que tant
critiquen, ho haurien fet millor que jo? No ho crec pas... Però, amb
la misericòrdia que em caracteritza els absolc, els perdono els seus
pecats de supèrbia i de desacatament, perquè no saben el que fan,
pobres ignorants...
Avui m'he adonat de tot l'odi que
guardaven aquests espècimens, que d'altra manera no els puc
anomenar. Però tant de mal els he causat, patriota com he estat des
del començament, per no deixar ni que es refredi el meu cos? Tant
per enfonsar la meva figura de cabdill de la Pàtria en aquestes quatre paraulespronunciades, entre somiqueig, per Carlos Arias Navarro?
Que Déu els empari també, quan els arribi l'hora a ells...
