Solc en el camp erm d'aquest cor, que no sap
Acceptar les ofrenes de la passió quan el cap
Recorda el passat, frescor i alenada necessària.
Seràs veritat i cristall pur en tocar-me la pell,
Guariment de les velles ferides, remei i metgia,
Albada que anuncia la fi de la nit i el nou dia,
Mentre espero entre els teus braços el diluvi bell.
Seré arbre assedegat, terròs que l'aigua no recorda,
Satèl•lit que orbita al voltant del teu cel ennuvolat,
Per formar part del teu univers de delícia i d'esclat.
Seré oblit en tastar-te per primer cop, liana i corda
Per arrapar-me al teu cos, llera que espera el seu riu,
I els llamps i els trons, i el degoteig que em manté viu.
