...i les isòbares (o Finíssimes làmines)

[seguint un poema de Jaume Dargó]

(...) Han de guarir-nos l'ànim
Amb plenilunis i ruixats intensos,
Avui també.

I compto els segons que ens separen
Encara, com un adolescent dolent
Els glops de l'amor primerenc.

Delit fervent, llunes goludes
D'udols dirigits a elles, i sempre
Sembla massa aviat per adormir-se.

Parracs deixats al vent,
Làmines finíssimes
Per cobrir els somnis
Aconseguits; saps que som
Ànimes bessones?

Si véns, Anna,
Acollirem
Cada nou xàfec
Endins dels cors.