La cara d'un déu que no es mostra, la quietud dels anys,
El temps aturat a l'ampit d'una finestra orientada a la mar,
Que és salobre i escuma, onada feta dona, vida en el fenc.
Envia'm la majestuositat d'un edifici de senzillesa austera,
D'una illa que és misteri i amalgama de silenci i gatzara,
Quan els dies són el repòs que ajuda a gaudir de sentir-se viu.
