No sé els noms de les coses
Quan les pronuncien els teus llavis
Lumínics, deessa del verger on reposo.
No sé les hores que han transcorregut
Des que el delit és delicte irreparable,
Silenci que marca el so d'una llàgrima en caure.
I sóc dins teu sense ser, i ets la meva totalitat
Sense conèixer-te, dolça quietud que gosa
Abraçar-me els membres per al descans mutu.
