Primigènia sevícia (Itineràncies poètiques II, 38)

[seguiment extraoficial del poema Líquida escuma densa, d'Isabel]

I en el fang, l'argila
Que em forma els membres,
I el fred de desembres
Perpetus que sempre vigila

L'hivern capaç de glaçar-me
Les palpebres amb sembres
D'erm blat on qualque arma
Inoqua em subjuga a fembres

Delitoses de carn i de sang,
I m'angoixa aquesta vida
Entre l'espasa d'uns braços

I la paret d'uns passos lassos
Que no serviran per a la fugida,
I caic, amb peus d'argila, en el fang.

Oceànica (Itineràncies poètiques II, 37)

[seguiment extraoficial del poema D'uns ulls on la mar s'escola, d'Elfreelang]

Immensa com un oceà que s'ajaça
Al refugi dels teus pits d'escuma,
La teva veu em bressa i em perfuma
L'esperit, i diu el meu nom i m'abraça.

I sóc tornaveu que, fins a la sacietat,
Repeteix la lletania de mots que m'inhuma
Els llavis en la teva pell d'esclat.

Imprudència (Itineràncies poètiques II, 36)

I així he entrat, de forma imprudent,
A la resclosa del teu palau d'ambre,
Al silenci més pur de la teva cambra
On la timidesa no hi ha de ser present.

I he fermat la valentia al jou lent
D'unes dents fetes de desig, fins a l'alba,
A la pira d'un mossec que deixa l'ànima balba
I omple, en la vetlla, de súcubes el pensament.

I així he esdevingut esclau sense presó,
Presoner sense mestressa en la límpida cadena
D'uns ulls on la mar s'eixampla i s'hi escola.

I he sabut que el cel és part de l'horitzó
De l'infern quan la passió m'abrusa, em sobrevola
En l'enclusa dels somnis, entre uns pits de carena.

Constància (Itineràncies poètiques II, 35)

[seguiment extraoficial del poema Quan el sol es despista, de la Isabel]

En el paisatge
Perdo les orenetes
De la memòria,

Obscures ales
Que han de sobrevolar-me
Perquè et recordi

Amb la constància
De qui sent l'agonia
Massa a la vora.

Tèbia ànsia (Itineràncies poètiques II, 34)

[seguiment extraoficial del poema Lligada a tu, de Cèlia]

Per a la llengua,
Salobre del teu ventre
-La mar que em lliga
A la inquietud tèbia
De sentir el teu onatge-.

Orogènia (Itineràncies poètiques II, 33)

Per no fer tard, m'avanço al sol
I als núvols i als estornells
Que aixequen el vol amb temor antic,
I deixo el senyal d'haver-te encimbellat
Als teus llavis -el dolç bressol
Per als besos furtius-, als palmells
-On neixen les carícies-, al teu melic.

Per no fer tard, estenc pel teu esguard
Els somnis, abans que claregi l'horitzó
I despertis, abans que el teu cos nu
S'adoni que el miro amb l'ànima de bat a bat.
I deixo el desig i la set en una mar
Calma i silent, nàufrag de la claror
Que desprèn la teva pell, lligat a tu.

Impaciència (Itineràncies poètiques II, 32)

Pressents carícies
Sobre la pell? T'espero
Amb fam magnànima.

La travessia
Vers el teu ventre em sembra
D'impaciència

-Mar argentada
On naufragar seria
La fi més plàcida-.

Misèries i llàgrimes (Itineràncies poètiques II, 31)

Misèries i llàgrimes per a l'ànima
Marinera que m'arrossega per l'exànime
Penya-segat d'uns llavis que coneixen
Cada racó del meu cos, fam magnànima

Que em vol devorar lentament el record
I em lliura a cants sirènids que ofereixen
L'ensucrat enigma del rumb cap a un port
On trobar-hi pau i calma i besos i dissort.

Potser cal que ancori el fràgil veler
Abans que em senti a recer de les roques
Lligat a un esguard ple de mar... Potser
Cal que rebutgi la vida que, amb deler,

He desitjat, sirena, però que mai no retindré.
En l'abís entreveig la perdició quan em toques.