[un relat que participa al 3r Concurs de Relats Brevíssims Mandarin Oriental]
La notícia, llegida de casualitat en
els titulars de tots els diaris del quiosc del barri, la reconforta i
l'acompanya durant una bona estona. Veure que, de nou, la gastronomia
catalana és capdavantera al món gràcies al Celler de Can Roca
l'enorgulleix més del que sabrà expressar o justificar. No sap res dels seus mètodes de treball ni de les seves condicions o limitacions, si és que els té. I, inclús, ni tan sols sabria on ubicar-lo exactament. Encara que se sent
lligada a aquesta terra, malgrat ser filla d'extremenys. De vegades
no cal un motiu extraordinari, sols l'amor més sincer. El mateix
sentiment que posa dia rere dia en els àpats que cuina per a la seva
família, sobretot perquè les retallades i l'augment de les
contribucions per part del Govern no es notin a l'economia domèstica
que la sustenta.
